On jugar

El joc és inherent a la vida del nen, a la seva manera de comunicar-se i de relacionar-se amb les coses, les persones i l’entorn. Tots els llocs són susceptibles de convertir-se en escenaris de joc, però un joc sa i ric en propostes necessita unes condicions d’espai mínimes que permetin l’adquisició d’uns hàbits, que afavoreixin unes relacions determinades amb l’entorn, facilitin la trobada amb altres nens i sobretot estimulin les ganes de jugar.

Les transformacions en l’estructura social i urbanística han suposat canvis importants que afecten directament els espais de què disposen els nostres nens per desenvolupar els seus jocs, incorporant noves possibilitats de joc en funció d’aquests nous escenaris i definint novament els clàssics.

A casa

La casa és un dels espais tradicionals de joc, integrat perfectament en la vida quotidiana del nen. Avui dia podem dir que és el principal escenari degut a la reducció o pèrdua dels espais a l’aire lliure.

El joc a casa, prop dels adults, possibilita la transmissió d’actituds i hàbits positius pel que fa a la cura i ús dels jocs i joguines. Si, a més, el nen i la nena tenen l’oportunitat de compartir aquest escenari amb altres nens (germans, cosins, veïns…), s’enriqueix notablement.

En general, l’espai de joc a la casa es concentra a la cambra dels nens. El dormitori sol ser alhora habitació de jugar. Per tal que aquest espai sigui veritablement segur i estimulant del joc ha de tenir en compte les necessitats específiques de cada tipus de joguines: on i com es col·locaran els cotxes, les nines, els jocs de taula, on es guardarà el puzle o la construcció muntats a mitges, etc.

La disposició particular dels objectes afavoreix no només els hàbits d’ordre i cura de les coses, sinó el mateix tipus de joc que realitzen els nens. Un bagul ple de cotxes incita a un joc brusc i poc amable amb els objectes. Els nens buiden el bagul llançant els cotxes a terra fins que troben el que busquen i els recullen fent “bàsquet”, amuntegant-los els uns damunt dels altres. Tanmateix, un espai dintre d’un calaix o al propi terra de l’habitació, convertit en aparcament de cotxes, facilita un joc més creatiu i respectuós. Altres exemples serien les disfresses, les nines, els escenaris de ninos en miniatura, etc.

D’altra banda, la gran acumulació de jocs i joguines limita el joc en comptes d’afavorir-lo, ja que podríem dir que les ganes de jugar resulten inversament proporcionals a l’excés de joguines. En aquest cas, és aconsellable guardar algunes joguines fora de l’abast del nen i fer que vagin apareixent de manera progressiva, alhora que en “desapareixen” d’altres.

Els nens no només volen jugar al seu dormitori, sinó que és fàcil que “ocupin” tota la casa, ja que els agrada jugar prop dels adults. Així, el menjador i el saló es veuen inundats sovint de jocs i joguines. La banyera és un altre dels indrets preferits pels nens per jugar amb l’aigua i l’escuma.

És important tenir en compte aquesta necessitat per tal d’adaptar els espais, creant unes condicions lliures de riscos.

Finalment, les dimensions i característiques de la casa (gran, petita, de sostres alts o no, amb pati o terrassa, sense, etc.) determinen també els tipus de jocs i joguines més adients per als nens.

Al carrer

El carrer ha estat sempre un espai privilegiat per a tot un seguit de jocs on el moviment i la participació en grup són la clau, però la planificació urbana no ha tingut sempre en compte aquesta necessitat lúdica i ha limitat notablement les possibilitats d’activitat dels nostres nens.

Les àrees de jocs de la via pública conviden al moviment, al control de l’espai i al joc en grup. Són l’escenari perfecte per a jocs amb joguines tan atractives com la pilota, la galleda i la pala, el patinet, la bicicleta o la corda.

Per la seva banda, els espais dissenyats especialment per al joc a l’aire lliure a les ciutats (parcs, jardins, passeigs…) han de tenir en compte la participació de grans i petits, així com la integració de nens amb deficiències, oferint recursos i dissenys adequats a les seves capacitats i necessitats.

L’educació en hàbits de prevenció i seguretat té molta importància en el joc a l’aire lliure, sobretot dintre dels pobles i ciutats.

 A l’escola o guarderia

Els patis de les escoles són i han estat sempre espais de joc i relació entre nens que donen peu a experiències lúdiques diverses, moments d’esbarjo i descans psíquic. A aquest aspecte del joc a l’escola se li ha sumat un altre aspecte no menys important en reconèixer-lo com un recurs capaç d’incentivar i reforçar l’adquisició de nous coneixements i la maduració harmoniosa, de manera que els jocs i joguines són cada cop més freqüents a les aules.

Qualsevol joguina de qualitat que s’adapti als interessos dels nens i als objectius educatius del cicle escolar pot ser integrada en aquests escenaris. Així, podem trobar nines, cuines o cotxes que reforcin el coneixement del medi a les aules d’educació infantil, jocs de taula que reforcin certs aspectes del llenguatge o del càlcul mental a les aules del cicle mitjà de primària i jocs de simulació històrica o lògica matemàtica i estratègica a les aules de secundària.

Evidentment, no hem d’oblidar el valor important de la institució com a transmissora de la cultura popular a través de jocs tradicionals, als quals es juga als gimnasos, patis i aules.

A la ludoteca

La ludoteca és un projecte educatiu que basa la seva intervenció en el joc. Parteix de la concepció que el joc és fonamental per a la infància, entenent que per al seu desenvolupament correcte són necessaris cinc requisits importants: temps, espai, joguines i objectes diversos, companys i companyes, i adults disposats a compartir i acompanyar el joc.

El seu principal objectiu és facilitar al màxim aquests requisits, proporcionant als nens espais disposats i condicionats per al joc, facilitant la trobada de nens d’edats diferents i seleccionant les joguines amb criteris de qualitat i fiabilitat. A més, es faciliten als nens criteris de selecció de les seves pròpies joguines, educant-los així en el consum responsable.

Aquesta mena de projectes és desenvolupada per educadors especialitzats, que apliquen tècniques i recursos per estimular la capacitat de jugar en els nens i els seus pares.

Els pares i mestres troben a la ludoteca un centre excel·lent de recursos lúdics on no només jugar o veure jugar els seus nens amb altres nens, sinó conèixer els seus gustos i aficions, informar-se sobre l’adequació de les joguines a les edats, etc.

Hi ha ludoteques a tot Espanya, en la seva major part pertanyents a les administracions locals o a associacions d’interès educatiu i social.