La publicitat

Els fabricants promouen la venda de joguines a través de diverses formes de comunicació que anomenem publicitat. Així doncs, per definició, la publicitat té una finalitat més persuasiva que informativa.

S’han prohibit algunes pràctiques publicitàries pel fet d’incidir de manera directa en els drets fonamentals de les persones que pretenen adquirir una joguina o de les que més tard la fan servir.

No podem ignorar que la publicitat de les joguines té unes connotacions particulars degut als seus destinataris (nens fins a catorze anys) i a la seva vulnerabilitat més gran.

Per tal de protegir els drets fonamentals dels nens s’han dictat diferents normes que limiten l’ús de la publicitat, tant a través de mitjans impresos com per televisió, o fins i tot Internet.


A QUI S’ADREÇA?

A qui s’adreça?

Dins l’àmbit de la publicitat de joguines, els principals destinataris del missatge publicitari són els nens d’edat inferior a catorze anys. Tanmateix, hem de considerar que també són destinataris de la publicitat de les joguines les persones que les adquireixen (pares, tutors o educadors), ja que a ells també els afecta de manera directa la publicitat en el moment de decidir la compra d’una joguina determinada.

En alguns casos, s’han adoptat mesures legislatives per tal d’evitar certs perjudicis als nens pel que fa a alguns mitjans de difusió, com ha estat el cas de la televisió.

La protecció dels menors davant de la publicitat i la televenda en aquest mitjà tenen la seva pròpia regulació, que es va introduir mitjançant una Llei del 1994 (modificada l’any 1999) que va incorporar la Directiva coneguda com de Televisió sense fronteres.

La norma estableix tot un seguit de principis per tal d’evitar que a través d’imatges o missatges es pugui perjudicar moralment o físicament els menors.

Els principis són els següents:

  • No ha d’incitar directament aquests menors a la compra d’un producte o d’un servei explotant la seva inexperiència o la seva credulitat, ni al fet de persuadir els seus pares o tutors, o els pares o tutors d’altres nens, perquè comprin els productes o serveis de què es tracti.
  • En cap cas no ha d’explotar la confiança especial dels nens en els seus pares, en professors o en altres persones, com ara professionals de programes infantils o, eventualment, en personatges de ficció.
  • No pot, sense un motiu justificat, presentar els nens en situacions perilloses.
  • En el cas de publicitat o de televenda de joguines, no han d’induir a error sobre les seves característiques, ni sobre la seva seguretat, ni tampoc sobre la capacitat i aptituds necessàries en el nen per a fer servir aquestes joguines sense produir dany per a ell mateix o a d’altres persones.

La televenda ha de respectar els requisits anteriors i, a més, no incitar els menors a adquirir o llogar directament productes i béns o a contractar la prestació de serveis.

A més hi ha el codi deontològic per a la publicitat infantil adoptat per l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines, que introdueix un seguit de directrius amb la finalitat de protegir el nen com a destinatari de la publicitat. Entre altres qüestions, estableixen pautes sobre la presentació de les joguines i les reclamacions, la identificació de la publicitat, la pressió de les vendes, la informació i rectificació, les presentacions comparatives i la seguretat de les joguines. No es tracta d’una norma obligatòria per a tots els fabricants, sinó d’unes directrius que els membres de l’Associació esmentada es comprometen a complir.

LES PROHIBICIONS

Les prohibicions

La Llei considera com il·lícites, i per tant prohibides -entre d’altres- la publicitat enganyosa, la publicitat deslleial, la publicitat subliminal i la que infringeixi les disposicions de la normativa que reguli la publicitat de certes joguines.
Per exemple, dins l’àmbit de la televisió s’ha determinat que la publicitat no contingui imatges o missatges que puguin perjudicar moralment o físicament els menors; que no inciti directament els nens a la compra d’una joguina, explotant la seva inexperiència o la seva credulitat; que no s’exploti amb finalitats publicitàries la confiança especial dels nens en els seus pares, professors o altres persones; i que no s’intenti influir en aquests adults, a través de tècniques persuasives, perquè comprin unes joguines determinades.

Publicitat prohibida

Característiques

Enganyosa Per publicitat enganyosa hem d’entendre la publicitat que de qualsevol manera, incloent-hi la seva presentació, indueix o pot induir a error els seus destinataris, podent afectar el seu comportament econòmic, o perjudicar o ser capaç de perjudicar un competidor.

També és enganyosa la publicitat que silencia dades fonamentals de les joguines, quan aquesta omissió indueix a error els seus destinataris. En aquest sentit, la llei estableix tota una sèrie de circumstàncies sobre les quals pot recaure l’engany i que poden afectar les característiques de les joguines, com són, entre d’altres, aquelles que tenen relació amb l’origen o procedència geogràfica o comercial, naturalesa, composició, destí, finalitat, idoneïtat, disponibilitat i novetat; la qualitat, quantitat, categoria, especificacions i denominació; els resultats que puguin esperar-se de la seva utilització; els resultats i característiques essencials dels assaigs o controls dels béns o serveis; i amb la seva qualitat nociva o perillosa.

Deslleial És publicitat deslleial aquella en què mitjançant actes de comunicació de les seves joguines un fabricant realitza un atac perjudicial a les joguines del competidor o s’aprofita de manera il·lícita del prestigi que té aquell, així com tota publicitat contrària a les normes de correcció i als bons usos mercantils.

La publicitat deslleial es pot realitzar a través de diferents modalitats, que estan proscrites: publicitat denigrant, publicitat parasitària o adhesiva i publicitat comparativa.

Subliminal És publicitat subliminal la que, mitjançant tècniques de producció d’estímuls d’intensitats frontereres amb els llindars dels sentits o anàlogues, pot actuar en el públic destinatari sense ser percebuda conscientment.

En aquest cas l’activitat publicitària incideix en el subconscient humà per la seva capacitat de percebre sensacions que no són copsades pel conscient, produint un desig inconscient de consumir un producte determinat.

Allò que es prohibeix és la manipulació dels estímuls humans mitjançant aquesta mena de tècniques, sobretot en el cas dels nens, principals destinataris de la publicitat de les joguines, i la formació dels quals, menys enfortida que la d’un adult, pot ser més susceptible de manipulació.